ELS NÚVOLS. Núvols i predicció del temps

Tots els núvols tenen un significat meteorològic, aquests són els següents:

· Cirrus

Si es desfan ràpidament amb situació d’alta pressió, vol dir que les capes d’aire situades a aquesta altura són seques.
No en resulta cap canvi de temps. Tarden en desfer-se. No es desfan, al temps que la superfície nuvolosa s’exten i hi ha una forta deriva
deguda al vent; que significa que existeix un fort vent d’altura en direcció nord-oest a sud-est i una humitat elevada. D’això en resulta un canvi en el temps.

Núvol cirrus

· Cirrostratus

De la mateixa manera que els cirrus i cirrucúmulus, els cirroestratus, com a núvols, no comporten precipitacions; però amb freqüència, apareixen al costat frontal d’una borrasca que es va apropant, esdevenint així, un indici segur d’una pròxima pluja, sobre tot si la pressió atmosfèrica cau molt.

Núvol cirrostratus

· Cirrocúmulus

Els cirrocúmulus fins són una classe de núvols relativament rara, les quals es poden observar amb major freqüència en situació de föhn o a l’estiu abans de tempestes.

Si els cirrocúmulus apareixen ràpidament procedents de l’oest i es formen núvols com ones, són un presagi de mal temps, és a dir, que en poc temps cal esperar un empitjorament.

Núvols cirrocúmulus

· Altostratus

Si s’observen estrats de mitja altura que tapen el sol de forma creixent, hi ha que esperar l’entrada de un front càlid.
Si els altoestratus s’han convertit en una massa sense estructures i s’han format núvols esquinçats en el seu límit inferior, significa que durant diversos dies hi haurà temps humit, fred i plujós, amb neu a les muntanyes.

Núvol altostratus

· Altocúmulus

Els núvols de llana grossos só predominantment un indici de mal temps. 
Si aquest tipus de núvols estan situats en diferents capes superposades, també poden unir-se fins formar una capa de núvols tancada i originar pluja amb combinació amb els estrats d’altura mitjana.

Núvol altocúmulus

· Nimbostratus
Són núvols que sempre precipiten, no molt intensament a diferencia de altres núvols convectius. Les precipitacions són continues. 
Els nimbostratus es caracteritzen perquè la seva espessor és, en tota la seva extensió, prou gran com per poder ocultar completament el sol als nostres ulls. De vegades donen lloc a una pluja fina i aquesta envolta el paisatge amb un monòton color gris, també poden produir neu, normalment moderada.

Núvol nimbostratus

· Estrats
Es poden originar en boires enlairades quan avança el dia i la radiació solar aconsegueix fer augmentar la temperatura i disminuir la humitat relativa.
Les formacions d'estrats vénen acompanyades de precipitacions amb els nimbostratus.

Núvol Estrat

· Cumulus
Els cúmulus sovint es formen en temps d'anticicló, tot i que de vegades l'aire descendent anticiclònic produeix una capa d'inversió que impedeix l'ascens de l'aire a altures on la seva humitat podria condensar-se. En aquestes condicions, els cúmulus no es formen i el cel continua clar. En molts casos, aquest procés dura uns 45 minuts.

Núvol cumulus

· Núvol congestus
Els cumulus congestus esdevenen cumulonimbus calvus quan hi ha condicions atmosfèriques que porten una suficient inestabilitat.  Aquest tipus de núvol produeix precipitació.

Núvol congestus

· Cumulus humilis
Els comulus humilis són els núvols del bon temps, els Cumulus humilis poden estar acompanyats per altres tipus de núvols, i quan apareixen indiquen bon temps en les pròximes hores.

Núvol cumulus humilis

· Cumulus mediocris
Aquest tipus de núvols no produeixen plujes.

Núvol mediocris

· Stratocumulus
Són procedents de l’estratificació i escalfament de cúmuls i són l'inici d’estabilitat atmosfèrica i de bon temps. Al capvespre marquen la fi de la convecció diürna més intensa. La direcció del moviment dels núvols es correspon amb la direcció del vent en el nivell en que es troben. Aquesta informació es de gran utilitat per a la previsió del temps. 

Núvol stratocumulus

· Cumulonimbus
Són formacions típiques de les tempestes.

Núvol cumulonimbus

ELS NÚVOLS.Núvols alts

Més de 7 km d'alçada
· Cirrus
Està compost de cristalls de gel i es caracteritza per bandes primes i fines, a vegades no es distingeixen de els altres. Molts cirrus produeixen filaments com brins de cabell fets de cristalls de gel més pesants que precipiten. Normalment apareixen a una altitud de 8 a 12 km d'alçada. Els cristalls de gel que es precipiten s'evaporitzen abans de tocar el terra.
Normalment, quan passen davant del sol deixen passar pràcticament tota la llum. Són els núvols més alts i mai no poden tenir altres núvols per damunt.

Núvol cirrus

· Cirrostratus
Solen presentar-se com una espècie de vels blanquinosos fibrosos, de vegades cobrint tot el cel i d'altres només en part. Són núvols molt alts: de 6 a 12 km d'alçada. Els Cirrostratus anuncien pluges que solen aparèixer al voltant de 12 hores després de la seva presencia.
En créixer el seu gruix, van canviant de color, que passa del blanc lletós al gris perla. Estan constituïts per cristalls de glaç com la resta de núvols alts. 
Quan el sol és prou alt, tot i que tinguin un gruix considerable, no formen ombra pròpia. Aquests núvols formen sempre un vel que ocupa una important extensió del cel. Si no s’observen quan arriben a un indret, és molt difícil que ocupin tan sols una o dues octes de cel.

Núvol cirrostratus

· Cirrocúmulus
Es formen a partir de cirrus o Cirrostratus quan aquestes són escalfades suaument des de baix, aquest procés d'escalfament fa que l'aire s'elevi i es fiqui dins del núvol. Aquesta és la raó per la qual el Cirrocumulus es troba associat gairebé sempre amb cirrus i al cirrostratus.
Els cirrocúmuls i els altocúmuls de vegades llueixen idèntics, però, a diferència dels altocúmulus, els cirrocúmuls són més alts i no produeixen ombra. Poden contenir gotes d'aigua intensament refredades, però són transformades ràpidament a cristalls de gel. A vegades es pot observar una corona o irisació.

Núvol cirrocumulus

ELS NÚVOLS. Núvols mitjans

De 2 a 7 km d'alçada
· Altostratus
Són caracteritzats per estar formats per grans làmines, uniformement grisoses, però d'un to més clar que el dels nimbostratus i més fosc que el dels cirrostratus.
Els altostratus són causats per masses grans de aire, que ascendeixen i després es condensen. Es poden trobar a grans àrees.
Són perillosos per els avions que estan en ple vol, perquè causen una acumulació de gel sobre els avions.

Núvol Altostratus

· Altocumulus
Es caracteritza per masses globulars o enrotllaments en capes o pegats, els elements individuals són més llargs i foscs que els cirrocúmulus i més petits que els estratocúmulus.
Són nuvols de mitja altitud, entre 2,4 i 6,1 km, tenen un tamany mitja , blancs i grisencs. Els altocumulus provenen de un lloc fred, amb la presencia de matinadas caloroses.

Núvol altocmulus

· Nimbostratus
Estan formats per capes uniformes, generalment de color gris fosc, aquest tipus de núvols no sempre es presenta a la mateixa altura, d'aquí al fet que no es pugui considerar núvol de tipus baix o mitjà, però la seva base solen estar al voltant dels 2000 metres. Els Nimbostratus oculten completament la llum solar i precipiten. Aquestes precipitacions solen ser contínues i no molt intenses, a diferència de núvols de tipus convectiu.
Els nimbostratus bloquegen la llum solar. A diferència dels estrats el nimbostratus sempre precipita.
El nimbostratus es sol formar al ascendir un enorme i extensa capa d'aire relativament càlida i humida.

Núvol nimbostratus

ELS NÚVOLS. Núvols baixos

Entre la superfície i 2 km d'alçada
· Estrats
Format per capes horitzontals amb una base uniforme, en oposició als "núvols convectius", que són tan alts com amples. Les formacions d'estratus vénen acompanyades de precipitacions amb els nimbostratus. Aquestes formacions a les altituds d'estratus inclouen els altostratus i els cirrostratus.
Poden cobrir el paisatge durant molts dies. Tenen una altura que comprèn entre el ' i els 2000 metres. Els estrats baixos estan formats per gotes d'aigua, però si les temperatures són extremadament baixes poden estar formats també de cristalls de gel. Tenen un contorn perfectament definit, i se solen formar a les cadenes muntanyoses i a les costes. La boira és la manifestació més coneguda dels estrats, i no és més que aquests estrats enganxats a terra.

Núvol Estrat

· Cumulus
S'assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d'una coliflor. Es forma a la troposfera a una altitud més baixa que l'altocumulus; normalment per sota dels 2,5 km.

Núvol Cumulus

· Núvols congestus
Característics de les àrees inestables de l'atmosfera que generen convecció. No tenen formes punxegudes i es desenvolupen verticalment. Poden ser més alts que amples, perquè són generats per corrents ascendents, arribant a fer, d'extrem a extrem, fins a uns 5 km de gruix.

Núuvols Congestus

· Cumulus humilis
Estan formats davant l'ascens d'aire calent, escalfat des del sòl, pel sol. Tenen una profunditat limitada (tècnicament mai mostra desenvolupament vertical). Això indica que la temperatura dalt de l'atmosfera no permet generar gotes d'aigua. De vegades els Cumulus humilis poden estar acompanyats per altres tipus de núvols, i quan apareixen indiquen bon temps en les pròximes hores.

Núvol humilis

· Cumulus mediocris
Aquest tipus de núvols no produeixen pluges.

Núvol mediocris

· Stratocumulus
Classe molt freqúent de núvols, que es reparteix pel cel en forma de gruixudes làmines. Són procedents de l'estratificació i escalfament de cúmuls i són inice d'estabilitat atmosfèrica i de bon temps.
És un núvol gran, fosc, de masses arrodonides, en grups, alineats, o en ones, els elements individuals són més grans que els d'Altocumulus, i es presenten a més baixes altituds, per sota de 2,4 km. Es creen febles corrents convectives generant difuses capes de dèbils núvols, a causa de l'aire més sec i estable que està per sobre, i impedint el seu desenvolupament vertical. Generalment els estratocúmulus no aporten precipitació o només plugims, o neu. Són similars en aparença als altocúmulus i solen confondre's. Una simple prova els distingeix en comparar la mida de les masses individuals o rotlles: apuntant l'index en la direcció del núvol, si és com la mida del polze, és un Altocumulus, si és com tota la mà, és un Stratocumulus.

Núvol stratocumulus

· Cumulonimbus
Són núvols de gran desenvolupament vertical, compostos de gotes d'aigua als nivells més baixos i cristalls de gel. Es tracta de l'estadi més desenvolupat dels núvols cumuliformes, i es distingeix del Cumulus congestus perquè el seu cim conté cristalls de gel. La seva base sol trobar-se a menys de 2 km d'altura mentre que el cim pot arribar a uns 15 a 20 km d'altitud. Aquests núvols poden produir pluges intenses o calamarsa, a més de tempestes elèctriques, especialment quan ja estan plenament desenvolupats.

Núvol cumulonimbus

ELS NÚVOLS. Classificació internacional dels núvols

Els núvols es caracterítzen en 3 grups:
- Els Núvols Alts
 · Cirrus:
Compost de cristalls de gel i que es caracteritza per bandes primes i fines.
A vegades aquests núvols "de flocs" són tan extenses que virtualment resulten indistingibles una de les altres, formant una fulla o vel anomenat cirrostratus.
 · Cirrostratus:
Solen presentar-se com una espècie de vels blanquinosos fibrosos, de vegades cobrint tot el cel i d'altres només en part.
· Cirrocomulus:
Es formen a partir de cirrus o Cirrostratus quan aquestes són escalfades suaument des de baix. Aquest procés d'escalfament fa que l'aire s'elevi i es fiqui dins del núvol.

Núvols Alts

- Els Núvols Mitjans
· Altostratus:
Estan formats per grans làmines.
· Altocumulus:
Caracteritzat per masses globulars o enrotllaments en capes o plegats
· Nimbostratus:
Formats per capes uniformes, generalment de color gris fosc, aquest tipus de núvols no sempre es presenta a la mateixa altura.

Núvols Mitjans

- Els Núvols Baixos
· Estratus:
Formats per capes horitzontals amb una base uniforme, en oposició als "núvols convectius", que són tan alts com amples.
· Cumulus:
S'assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres.
· Cumulus Congestus:
característics de les àrees inestables de l'atmosfera que generen convecció. 
· Cumulus humilis:
Estan formats davant l'ascens d'aire calent, escalfat des del sòl, pel sol.
· Cumulus mediocris:
no produeixen pluja
· Stratocumulus:
És un núvol gran, fosc, de masses arrodonides, en grups, alineats, o en ones, els elements individuals són més grans que els d'Altocumulus, i es presenten a més baixes altituds.
· Cumulonimbus:
Són núvols de gran desenvolupament vertical, compostos de gotes d'aigua als nivells més baixos i cristalls de gel.

Núvols Baixos

ELS NÚVOLS.Procés de formació dels núvols

Els núvols es formen quan el vapor d'aigua invisible de l'atmosfera es condensa en gotetes d'aigua visibles o en cristalls de gel. Perquè això succeeixi, la parcel·la d'aire ha d'estar saturada (no pot contenir més aigua en estat gasós) i llavors comença a condensarse en estat líquid o sòlid. Hi ha diversos camins per assolir la saturació:
-El primer punt es quan l'aire està refredat per sota el seu punt de saturació.
Això succeeix quan l'aire entra en contacte amb una superfície freda o una superfície que s'està refredant per radiació, o bé quan l'aire és refredat mitjançant una expansió adiabàtica. Aquest fet es pot donar en les situacions següents:
· Al llarg dels fronts freds o càlids
· Quan l'aire puja per un vessant de la muntanya i es refreda
· Per la convecció causada per l'escalfament d'una superfície per insolació
· Quan bufa aire calent sobre una superfície més freda, com una porció d'aigua freda
- Els núvols es poden formar quan dues masses d'aire per sota del punt de saturació es barregen. Alguns exemples són: la nostra respiració en un dia fred, les esteles de condensació dels avions o el mar fumejant.
- L'aire es troba a la mateixa temperatura però absorbeix més vapor d'aigua fins que assoleix el punt de saturació.

La majoria de gotes d'aigua es formen quan el vapor es condensa al voltant d'un nucli de condensació. En condicions de supersaturació, les mateixes gotes d'aigua poden actuar com a nuclis de condensació.
La forma dels núvols depèn, bàsicament, en la intensitat del corrent d'aire ascendent i en l'estabilitat atmosfèrica. En condicions d'inestabilitat domina la convecció, i es produeixen núvols desenvolupats verticalment. En condicions d'estabilitat es formen núvols horitzontalment homogenis.

Formació dels núvols

ELS NÚVOLS. Què és un núvol?

El núvol és un conjunt de gotes d'aigua i/o cristalls de gel a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre. Es distingeix de la boira pel fet de què no té contacte amb el terra.

núvols sense contacta amb el terra

boira amb contacte amb el terra

Les gotes dels núvols tenen una mida molt més petita que les gotes de pluja, fet que permet que romanguin en suspensió a l'atmosfera, amb diàmetres que oscil·len entre 0,001 i 0,1 mil·límetres, segons el tipus de núvol. Als núvols, cada metre cúbic d'aire pot contenir uns 100 milions de gotes.
És habitual que les gotes es puguin mantenir en estat líquid a temperatures inferiors al punt de congelació, de fins -30 °C. En aquest cas, s'anomenen gotes super refredades.
Els núvols densos i gruixuts tenen una gran reflectivitat  (70% al 95%) a través de tot el rang de la llum visible:  conseqüentment, es veuen de color blanc, almenys des del seu cim. Les gotes del núvol dispersen la llum eficientment, de manera que la intensitat de la radiació solar disminueix amb la profunditat dins del núvol; per aquest motiu, de vegades els núvols presenten un color gris, o fins i tot més fosc, en la seva base.