· Estrats
Format per capes horitzontals amb una base uniforme, en oposició als "núvols convectius", que són tan alts com amples. Les formacions d'estratus vénen acompanyades de precipitacions amb els nimbostratus. Aquestes formacions a les altituds d'estratus inclouen els altostratus i els cirrostratus.
Poden cobrir el paisatge durant molts dies. Tenen una altura que comprèn entre el ' i els 2000 metres. Els estrats baixos estan formats per gotes d'aigua, però si les temperatures són extremadament baixes poden estar formats també de cristalls de gel. Tenen un contorn perfectament definit, i se solen formar a les cadenes muntanyoses i a les costes. La boira és la manifestació més coneguda dels estrats, i no és més que aquests estrats enganxats a terra.
![]() |
Núvol Estrat |
S'assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d'una coliflor. Es forma a la troposfera a una altitud més baixa que l'altocumulus; normalment per sota dels 2,5 km.
![]() |
Núvol Cumulus |
Característics de les àrees inestables de l'atmosfera que generen convecció. No tenen formes punxegudes i es desenvolupen verticalment. Poden ser més alts que amples, perquè són generats per corrents ascendents, arribant a fer, d'extrem a extrem, fins a uns 5 km de gruix.
![]() |
Núuvols Congestus |
Estan formats davant l'ascens d'aire calent, escalfat des del sòl, pel sol. Tenen una profunditat limitada (tècnicament mai mostra desenvolupament vertical). Això indica que la temperatura dalt de l'atmosfera no permet generar gotes d'aigua. De vegades els Cumulus humilis poden estar acompanyats per altres tipus de núvols, i quan apareixen indiquen bon temps en les pròximes hores.
![]() |
Núvol humilis |
Aquest tipus de núvols no produeixen pluges.
![]() |
Núvol mediocris |
Classe molt freqúent de núvols, que es reparteix pel cel en forma de gruixudes làmines. Són procedents de l'estratificació i escalfament de cúmuls i són inice d'estabilitat atmosfèrica i de bon temps.
És un núvol gran, fosc, de masses arrodonides, en grups, alineats, o en ones, els elements individuals són més grans que els d'Altocumulus, i es presenten a més baixes altituds, per sota de 2,4 km. Es creen febles corrents convectives generant difuses capes de dèbils núvols, a causa de l'aire més sec i estable que està per sobre, i impedint el seu desenvolupament vertical. Generalment els estratocúmulus no aporten precipitació o només plugims, o neu. Són similars en aparença als altocúmulus i solen confondre's. Una simple prova els distingeix en comparar la mida de les masses individuals o rotlles: apuntant l'index en la direcció del núvol, si és com la mida del polze, és un Altocumulus, si és com tota la mà, és un Stratocumulus.
![]() |
Núvol stratocumulus |
Són núvols de gran desenvolupament vertical, compostos de gotes d'aigua als nivells més baixos i cristalls de gel. Es tracta de l'estadi més desenvolupat dels núvols cumuliformes, i es distingeix del Cumulus congestus perquè el seu cim conté cristalls de gel. La seva base sol trobar-se a menys de 2 km d'altura mentre que el cim pot arribar a uns 15 a 20 km d'altitud. Aquests núvols poden produir pluges intenses o calamarsa, a més de tempestes elèctriques, especialment quan ja estan plenament desenvolupats.
![]() |
Núvol cumulonimbus |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada