ELS NÚVOLS.Procés de formació dels núvols

Els núvols es formen quan el vapor d'aigua invisible de l'atmosfera es condensa en gotetes d'aigua visibles o en cristalls de gel. Perquè això succeeixi, la parcel·la d'aire ha d'estar saturada (no pot contenir més aigua en estat gasós) i llavors comença a condensarse en estat líquid o sòlid. Hi ha diversos camins per assolir la saturació:
-El primer punt es quan l'aire està refredat per sota el seu punt de saturació.
Això succeeix quan l'aire entra en contacte amb una superfície freda o una superfície que s'està refredant per radiació, o bé quan l'aire és refredat mitjançant una expansió adiabàtica. Aquest fet es pot donar en les situacions següents:
· Al llarg dels fronts freds o càlids
· Quan l'aire puja per un vessant de la muntanya i es refreda
· Per la convecció causada per l'escalfament d'una superfície per insolació
· Quan bufa aire calent sobre una superfície més freda, com una porció d'aigua freda
- Els núvols es poden formar quan dues masses d'aire per sota del punt de saturació es barregen. Alguns exemples són: la nostra respiració en un dia fred, les esteles de condensació dels avions o el mar fumejant.
- L'aire es troba a la mateixa temperatura però absorbeix més vapor d'aigua fins que assoleix el punt de saturació.

La majoria de gotes d'aigua es formen quan el vapor es condensa al voltant d'un nucli de condensació. En condicions de supersaturació, les mateixes gotes d'aigua poden actuar com a nuclis de condensació.
La forma dels núvols depèn, bàsicament, en la intensitat del corrent d'aire ascendent i en l'estabilitat atmosfèrica. En condicions d'inestabilitat domina la convecció, i es produeixen núvols desenvolupats verticalment. En condicions d'estabilitat es formen núvols horitzontalment homogenis.

Formació dels núvols

ELS NÚVOLS. Què és un núvol?

El núvol és un conjunt de gotes d'aigua i/o cristalls de gel a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre. Es distingeix de la boira pel fet de què no té contacte amb el terra.

núvols sense contacta amb el terra

boira amb contacte amb el terra

Les gotes dels núvols tenen una mida molt més petita que les gotes de pluja, fet que permet que romanguin en suspensió a l'atmosfera, amb diàmetres que oscil·len entre 0,001 i 0,1 mil·límetres, segons el tipus de núvol. Als núvols, cada metre cúbic d'aire pot contenir uns 100 milions de gotes.
És habitual que les gotes es puguin mantenir en estat líquid a temperatures inferiors al punt de congelació, de fins -30 °C. En aquest cas, s'anomenen gotes super refredades.
Els núvols densos i gruixuts tenen una gran reflectivitat  (70% al 95%) a través de tot el rang de la llum visible:  conseqüentment, es veuen de color blanc, almenys des del seu cim. Les gotes del núvol dispersen la llum eficientment, de manera que la intensitat de la radiació solar disminueix amb la profunditat dins del núvol; per aquest motiu, de vegades els núvols presenten un color gris, o fins i tot més fosc, en la seva base.