El Baròmetre de Mercuri és un aparell que mesura la pressió atmosfèrica mitjançant la alçada de la columna de mercuri, també te la funció secundaria de mesurar la altura.
El baròmetre consisteix el un tub tancat per el extrem superior i que al inferior i ha una cubeta amb mercuri, fent que la pressió de l'aire sobre la superfície de el baròmetre quedi equilibrada per la columna de mercuri.
Va estar inventat el any 1643 per Evangelista Torricelli, físic i matemàtic.
Per què es va inventar
Torricelli va coneixer a Galileu Galilei quan només li faltaven uns mesos de vida i li va dir que hi havia un problema amb un pou que no podia ser bombejada amb una canonada vertical a més de 9 metres d'alçada. Després de molts diferents raonaments va descobrir que era el pes atmosfèric que al pressionar cap avall a la superfície de l'aigua, el pou produïa una pressió capaç d'aguantar el pes de l'aigua que pujava per la canonada, va arribar a la conclusio que només podia passar si la pressió produïda per la pressió de l'aigua del pou era més petita que la pressió atmosfèrica.
A partir d'això es van fabricar baròmetres de mercuri. Torricelli no és tan conegut per l'experiment de Torricelli, el coneixen més per el fet que ell va resoldre el problema quotidia de la elevació de l'aigua en un pou amb ajuda d'una bomba.
La experiència de Torricelli
Primer va omplir amb mercuri un tub de 1m de alçada tapat per un extrem i ho va tapar amb el dit.
El va invertir i el va submergir dins una cubeta amb mercuri i va treure el dit vigilant que no entres aire.
El mercuri va descendir fins a una altura de 76 cm i la part superior va quedar buit.
